Ignasi Mundó va néixer a Barcelona el 1918, on va passar els anys de la seva infantesa i hi va viure la guerra. En acabar aquesta, va haver de fer un llarg servei militar a Salamanca i a Valladolid. Quan el temps li ho permetia, anava a visitar museus i a estudiar les obres dels grans pintors. També hi va fer bones amistats.
En acabar el servei militar guanya una beca del Cercle Maillol per estudiar a París, on es dedica a pintar i a estudiar a fons els grans pintors francesos i holandesos que hi ha als museus; els impressionistes, els nabis i fauves, entre d'altres. També l'obra d'altres pintors europeus que l'interessen. Conviu amb altres pintors de diferents països i fa bones amistats. Escriu una “Crònica de la Pintura Francesa” a la revista Ariel (1947).
S'interessa per l'obra de Matisse, Ensor, Soutine, Munch, M. Denis, Puvis de Chavannes, Bonnard, Vuillard, Utrillo, etc. Però sobretot per Cézanne i Kokoshka, dos dels seus grans models pels qui sent molta admiració.Collabora al Col·legi d'Espanya, on coneix G. Braque
Participa en una exposició col·lectiva :”7 Peintres et Sculpteurs”, a París i a Mónaco.Torna a Barcelona el 1948. Viatja a Amsterdam a estudiar els pintors holandesos.El 1949 es casa amb Núria Elias, escultora.Participa en nombroses exposicions col·lectives a Barcelona, a Palma, a Tarragona i a diferents ciutats; al Saló d'octubre de l'Institut Francès de Barcelona. En totes, els seus quadres reben bones crítiques. Nova exposició al Cercle Maillol.A partir de 1951, en què guanya un premi a l'Exposició Municipal de Tardor, a Barcelona, fa exposicions quasi cada any, a diferents llocs de l'Estat Espanyol, a Barcelona i una a Roma. El Govern Francès li compra un quadre.
Participa en alguns concursos estatals i guanya alguns premis.El 1955 rep un premi important a la Bienal Iberoamericana de Arte.L'any 1958 la Direction Generale des Belles Arts de França, a través de l'Institut Francès, li concedeix la Medalla Cézanne. És l'unic pintor de l'Estat espanyol que l'ha rebuda.L'any següent guanya el Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona, i un any després, la medalla d'argent del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. També li concedeixen el Premi Ciutat de Terrassa.El 1962 publica al diari “La Prensa” un escrit on explica la seva pintura: escull un tema qualsevol com a pretext per al treball de la llum, el color i la forma en una tela.El 1964 torna a París i coneix Leon Paul Fargue.Guanya el Premi Ciutat de Barcelona el 1966, i fa una exposició a la Sala Parés que rep molt bones crítiques.
L'any següent li atorguen el Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona i el Primer Premi de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar.Segueix fent exposicions individuals a Barcelona, a Alacant, a Madrid.Amb un grup d'artistes, fan viatges pictòrics a Alcanyís (invitats per l'ajuntament d'aquella vil.la) i a Galícia. Després hi exposen les obres elaborades en aquests llocs. És una experiència interessant i innovadora per a tots.Medalla Joan Cortés a Sant Pol de Mar el 1971.El 1977 viatja a Suïssa, on participa en exposicions col·lectives a Zurich, a Berna i a Basilea.Fa exposicions a París i a Grenoble. L'Estat Francès l'anomena Membre Associé de la Societé Nationale des Beaux Arts.Viatges a Viena, a Venècia i a Budapest per veure art als museus i pintar.Segueix exposant individualment o col·lectiva a la Sala Parés.Nou viatge a Bèlgica i a Holanda per pintar i veure obres dels grans mestres als museus.Un canal de TV del Japó li compra un lot de quadres per a un programa sobre la pintura contemporània a l'Estat Espanyol.Els darrers anys s'ha dedicat a pintar i a dibuixar incansablement. La seva pintura és un treball infatigable i constant des dels setze anys (o abans) que estudia, a través de la composició d'escenes quotidianes, paisatges, retrats, bodegons, la llum i el color, sense trascendentalismes ni simbologia; és una pintura “pura”, allunyada de la literarietat que pot confondre o enganyar -com deia ell- qui mira el quadre. És, sobretot, un treball-estudi sobre com la llum conforma els colors en les coses de cada dia, en les persones amb qui conviu. Per això molts dels seus quadres són paisatges urbans, escenes casolanes, natures mortes, qualsevol tema que es té a mà. I nombrosos retrats de personalitats del món de l'art i de la cultura que va anar coneixent al llarg de la seva vida: J. Pla, E. Mounier, P. Calders, X. Montsalvatge, i un llarg etc.Havia tingut una relació constant i profunda amb Montserrat, ja que havia estat membre de l'Escolania en la seva infantesa i la seva família tenia vincles amb membres del Monestir; a més, sempre havia sentit una admiració i un fervor per tot el que representa Montserrat com a símbol religiós i català. I, en certa manera, també va ser el punt de naixement de la seva vocació pictòrica. Allí va conèixer Joaquim Mir. Esperem que se'l recordi com un dels grans pintors catalans del s. XX; així ho reconeixien els seus companys artistes.